martes, 29 de abril de 2008

Una cultura encara viva...

La natura està integrada a la vida dels mojeños, per pescar encara alguns demanen permís a l’amo del riu, laguna, curichi, yomomo i fa un rite après d’avis a néts, han de treure tot lo pescat i no ser abusius, només lo necessari per menester…Sinó l’amo a la propera no els deixarà res…




La canalla segueix pescant, amb un fil de pescar, un tros de pa sec, traça i ganes ja en tenen suficient però ja només segueixen les creences les persones de més de 40 anys. Un procés d’infravalorització i repressió cultural durant anys ha fet que algunes costums i trets culturals s’estiguin perdent. I ara la globalització pot suposar també una amenaça cap aquesta pèrdua si aviat no es generen mecanismes d’implementació cultural.

A Mojos fa més de quinze anys que es viu un procés de reivindicació indígena, fa dues setmanes va haver-hi el II Congrés de la Central de Pueblos Étnicos Mojeños del Beni (CPEM-B). En el país es viu un moment clau, una nova constitució que genera moltes portes que s’obren però amb incerteses en la seva implementació, la política estatal no està exempta de crítiques. Què passarà?

De moment, si es volen canvis, és millor començar actuar i no esperar que et vingui quelcom de fora, és el que han pensat un grup de profes, just són els que es coordinen amb mi en el projecte del llibre de text per primària que arrel dels tallers i reunions conjuntes han reactivat una idea que tenien en standby, han creat el Comité Impulsor de la Lengua Mojeña ignaciana. Dissabte 19 d’abril a la nit, va ser l’acte de possessió al Cabildo Indigenal, poca gent, absència d’autoritats locals, acte harmònic i emotiu, marcat pel sincretisme religiós característic del poble: capellà present, macheteros en dansa, abadesas en dansa…I per fi els sons de la llengua mojeña ignaciana en l’àmbit públic! Asulupaya!