miércoles, 12 de noviembre de 2008

Salió Quilombo 3






















Contenidos:
  • Patriarcado y capitalismo: un contrato entre “fraters”...¿hasta cuándo?, por María Bianchi - Quilombo. Ilustración de portada, Natalia Zaratiegui.
  • ¿Qué tipo de cooperación queremos?, por Asociació Forum des Femmes de Alhoceima (Marruecos)
  • Emigración y retorno en Galicia en perspectiva histórica, por Pilar Cagiao Vila (Universidade de Santiago de Compostela)
  • Las ciudadanas, sus cuerpos y su relación con el Estado, por María Teresa Blandón, Programa Feminista Centroamericano La Corriente (Nicaragua)
  • Nos gustó... “Las que saben. Subculturas de mujeres", de Dolores Juliano. Por Marta Tudela
  • Transnacionales españolas en Bolivia: crónica de un saqueo (2a parte), por Alberto Montero Soler, Viento Sur.
  • Coplilla de la vergüenza, poema de Guillermo Moreno; Fotografía de Daniel Rodríguez




Puedes bajarte el fanzine en el apartado La revista de Quilombo, en PDF, en este mismo blog.

miércoles, 5 de noviembre de 2008

Les relacions de gènere en un món globalitzat, nou curs dirigit per Quilombo


Vivim en un món profundament afectat per les relacions de gènere que s’hi donen. Tot i que se sent parlar de la questió amb molta freqüència, sovint ens manquen eines conceptuals i analítiques per comprendre l’abast d’una dimensió tan fonamental per als éssers humans en els àmbits social, polític i econòmic. Les persones que assisteixin a aquest curs es familiaritzaran amb conceptes bàsics de la teoria de gènere i s’aproximaran tant als seus enfocaments principals com als corrents més actuals. L’objectiu és assolir algunes claus que els permetin aplicar l’anàlisi de gènere a la pròpia experiència subjectiva i explorar mecanismes d’actuació individual i col·lectiva davant l’existència de relacions de gènere desiguals.

Aquest nou curs està obert a tots els públics.

De l’11 al 27 de novembre de 2008

Programa
Dimarts, 11 de novembre
Introducció. Conceptes bàsics de la teoria de gènere, Rosa Rosales i Sandra Buil
Dijous, 13 de novembre
Emergència de nous enfocaments: les noves masculinitats, AHIGE
Dimarts, 18 de novembre
Sistema legal i igualtat d’oportunitats: igualtat formal versus igualtat real, Lorena Garrido Jiménez
Dijous, 20 de novembre
Els grans oblidats: els drets sexuals i reproductius, Montse Pineda
Dimarts, 25 de novembre
La contribución de les dones al desenvolupament i la feminització dels processos migratoris, Sònia Parella
Dijous, 27 de novembre
Taula rodona: És el món masculí?, Dra. Gabriella Dalla Corte, Dra. Mª Dolores Solsona i Gemma Bas Solà

martes, 29 de abril de 2008

Una cultura encara viva...

La natura està integrada a la vida dels mojeños, per pescar encara alguns demanen permís a l’amo del riu, laguna, curichi, yomomo i fa un rite après d’avis a néts, han de treure tot lo pescat i no ser abusius, només lo necessari per menester…Sinó l’amo a la propera no els deixarà res…




La canalla segueix pescant, amb un fil de pescar, un tros de pa sec, traça i ganes ja en tenen suficient però ja només segueixen les creences les persones de més de 40 anys. Un procés d’infravalorització i repressió cultural durant anys ha fet que algunes costums i trets culturals s’estiguin perdent. I ara la globalització pot suposar també una amenaça cap aquesta pèrdua si aviat no es generen mecanismes d’implementació cultural.

A Mojos fa més de quinze anys que es viu un procés de reivindicació indígena, fa dues setmanes va haver-hi el II Congrés de la Central de Pueblos Étnicos Mojeños del Beni (CPEM-B). En el país es viu un moment clau, una nova constitució que genera moltes portes que s’obren però amb incerteses en la seva implementació, la política estatal no està exempta de crítiques. Què passarà?

De moment, si es volen canvis, és millor començar actuar i no esperar que et vingui quelcom de fora, és el que han pensat un grup de profes, just són els que es coordinen amb mi en el projecte del llibre de text per primària que arrel dels tallers i reunions conjuntes han reactivat una idea que tenien en standby, han creat el Comité Impulsor de la Lengua Mojeña ignaciana. Dissabte 19 d’abril a la nit, va ser l’acte de possessió al Cabildo Indigenal, poca gent, absència d’autoritats locals, acte harmònic i emotiu, marcat pel sincretisme religiós característic del poble: capellà present, macheteros en dansa, abadesas en dansa…I per fi els sons de la llengua mojeña ignaciana en l’àmbit públic! Asulupaya!

viernes, 15 de febrero de 2008

Manifiesto Quilombo

Hace hoy como año y medio que nos venimos reuniendo. La medición del tiempo y del espacio no es un punto fuerte de los quilomberos y quilomberas. Somos más emocionales, menos matemáticas.

Todo comenzó un día, entre caña y caña. Nuestros momentos de estudiante acababan, pero no queríamos que la cosa quedara ahí. No éramos todos los que estamos, no somos todos los que éramos. Pero el espíritu permanece.

Porqué Quilombo, se preguntarán. La elección del nombre no es que fuera demasiado romántica. No pegamos una patada a un bote y nos salió. No nos llamábamos quilomberos y quilomberas con anterioridad. Fue una decisión racional, después de una lectura de varios fragmentos. Pero nos apropiamos de la idea, metafóricamente hablando. Nos identificamos de tal manera, que ninguno de nosotros concebiría llamarse de otro modo en estos momentos.

Fue Galeano el que nos dio la pista para crear nuestro propio Quilombo, cuando nos enseñó que; “Desde los tiempos de la conquista y de la esclavitud, a los indios y a los negros les han robado los brazos y las tierras, la fuerza de trabajo y la riqueza; y también la palabra y la memoria. En el río de la Plata, quilombo significa burdel, caos, desorden, relajo, pero esta voz africana, de la lengua bantú, quiere decir en realidad, campo de iniciación. En Brasil, quilombos fueron los espacios de libertad que fundaron, tierra adentro, los esclavos fugitivos”.

Nuestro Quilombo se basa en el convencimiento de que podemos conseguir el mundo que queremos. La clave está en creerlo, porque CREER es CREAR. Para ello le ponemos cara y nombre a lo intolerable. Ese es el primer paso para la acción, para la transformación.

Pero seamos realistas, esto no puede quedar sólo en una tertulia de café, en nuestra tertulia de café. Esta es una tarea y una responsabilidad de todas y todos. Por eso la unión, la reflexión en conjunto, el intercambio de ideas, la interacción, el compartir la divergencia, el debate, la denuncia...

No queremos ser los espectadores de nuestra propia vida. Sí participar en ella, ser nuestros propios directores y actores. Por eso, la imaginamos, la dibujamos y la reclamamos. Porque aunque pensemos que somos tan libres, somos autómatas de este sistema criminal. Sistema que se carga las especies, la diversidad, las emociones, el amor, la paz, la convivencia, la equidad, la tranquilidad, el agua, el aire y la Tierra.

Hi ha Quilombos arreu. Existeixen, son diversos. Neixen, moren i es reconverteixen gràcies a la il·lusió i lluita de totes i tots. Des de l’activisme als barris, la vessant social, l’educació, l’expressió artística... Doncs, Quin és el teu Quilombo?